La història de l’Associació Esportiva Calaveres

15 anys abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, l’esport en general i el futbol en particular va créixer notablement de la mà de les institucions i de les instal·lacions esportives que es van posar a disposició de la ciutat. Les obres del Camp d’Esports es fan l’1 de gener de 1919 i no triga en fer-se’n ressó una de les revistes esportives de Barcelona Atlética, que es lamenta que no sigui «en nuestra ciudad dónde se construya un campo de Sports. Es en nuestra Región, en Lérida, dónde tienen la suerte sus habitantes de poder albergar muy cerca un magnífico Stadium». És en aquesta època quan El Ideal, diari lleidatà d’adscripció republicana i anticlerical,  informa sobre la constitució del primer team format a la ciutat. En les cròniques periodístiques d’aquesta època és freqüent trobar-hi termes anglesos (team, referee, back, goal, off-side, penalty, forward…) que amb posterioritat seran traduits al castellà imposats per la dictadura franquista. Així doncs, el català comptarà amb grans dificultats per poder desenvolupar el seu propi vocabulari futbolístic.

En aquest context apareix l’any 1922 a Lleida una entitat bàsica per al desenvolupament del futbol a Lleida, situada a la plaça Sant Joan: la Penya Esportiva Salvat. Un any després constitueixen el seu propi equip de futbol: el Futbol Club Lleida.

Precisament l’any següent, el 1924, neix el AE Lleida, de la secció local del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), conegut com Calaveres i que molts consideren l’equip de les classes benestants de la ciutat lleidatana.

AE Calaveres

Recordat és l’11 de maig de 1935 quan els Calaveres guanyen al Camp d’Esports per 2-1 al Betis, proclamat campió de la Lliga Espanyola aquell mateix any. En l’equip dels Calaveres va jugar entre d’altres tota una institució del Lleida: l’Antoni Creus «Pacheco». Durant la batalla de l’Ebre va patir greus ferides en braços i cames, fet que va impedir que continués jugant a futbol. Temps després s’incorporaria a la UE Lleida com a ajudant del massatgista Ricard Prunera «El Ciruelo», al que substituiria 2 anys després.

La major part dels components de l’AE Lleida Calaveres, dissolt després de la guerra civil, s’uneixen acabat el conflicte amb els components d’un altre equip de l’època, el Lleida Sport Club juntament amb l’Associació d’Exalumnes dels Maristes (AEM), per formar un nou club que, segons el règim, representi a la ciutat dins del panorama nacional: el Lérida Balompié-AEM l’estiu de 1939. El Lérida Balompie, que amistosament es desprèn temps després de les sigles AEM del nom, juga amb camisa blava celeste i pantaló blanc (llegat de l’equip marista) al camp de futbol de la carretera de Corbins, propietat del president de l’AEM Antoni Torres. Aquest club a la seva vegada canvia el nom pel d’Unión Deportiva Lérida, en absorbir el Club Deportivo Leridano l’any 1945 i, amb la democràcia espanyola, passa a ser Unió Esportiva Lleida, club predecessor de l’actual Lleida Esportiu.

A nivell literari, el periodista lleidatà Jordi Guardiola va presentar l’any 2011 la seva primera novel·la “Sense partit”, que tracta sobre el fill d’un forner lleidatà que juga a futbol amb l’equip dels Calaveres i que veurà com el seu món s’ensorra i com les seves il·lusions canvien d’un dia per l’altre amb l’esclat de la Guerra Civil.

moon