LO LLEIDA Nº9 – JUNY 2018

Enguany es compleixen 25 anys del segon i darrer ascens del Lleida a la màxima categoria del futbol espanyol: la Primera Divisió. Una il·lusió compartida entre club, afició i resta de la societat lleidatana que va fer de la ciutat un punt d’interès molt important durant no només un any sinó també durant els posteriors, i que encara ara es recorda entre la gent aficionada al futbol de Lleida.

Per aquests motius, els Amics del Lleida hem preparat, amb molta estima, la propera edició de la revista Lo Lleida, que arriba al número 9 en la seva tercera temporada, dedicada exclusivament a l’ascens a Primera de la temporada 1992-93. De la mateixa forma que l’Associació ha volgut recordar aquesta efemèride per mitjà de l’exposició fotogràfica “25 anys de l’ascens a Primera”, aquest número de Lo Lleida repassa tota aquesta campanya futbolística des de molts punts de vista: l’esportiva, la institucional i la social, així com l’impacte que va suposar a nivell nacional la barreja d’aquestes tres.

La portada de Lo Lleida nº 9 és la següent:

L’especial novè número de Lo Lleida conté:

  • Lo retrato, amb frases dels protagonistes
  • Reportatge complet + infografia de l’ascens
  • Entrevista a l’exjugador Javi Gracia
  • Entrevista al massatgista de la plantilla de l’ascens, en Miquel Genís
  • Les portades de l’ascens
  • Entrevista a un dels referents dins de la penya Els Xuts a la dècada dels 90, en Benito Gili
  • Entrevista del @danicatradio a l’alcalde de la Lleida de 1993, n’Antoni Siurana
  • Lo puesto 27 del @FerranMontardit: “Un dissabte de primera”

A més d’altres continguts relacionats amb el darrer ascens del Lleida a Primera!

Recorda que les publicacions, en paper de qualitat, de Lo Lleida van destinades als nostres associats i associades. Si vols gaudir d’aquest número i dels propers i encara no ets associat/da, no dubtis en fer-ho! Associa’t!

Acte – Presentació 25 anys de l’ascens a Primera

Aquest passat divendres, 8 de juny de 2018, va tenir lloc l’acte de presentació de l’exposició fotogràfica “25 ANYS DE L’ASCENS A 1A”, organitzada per l’Associació d’Amics del Lleida i amb l’especial col·laboració de la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol de Lleida, a la sala Manolo Calpe de la FECOLL, al carrer Obradors de Lleida.

La mostra de fotografies celebra una de les efemèrides més recordades entre els aficionats del Lleida: el vinticinquè aniversari del darrer ascens a Primera divisió de la Unió Esportiva Lleida. Amb l’aportació imprescindible del material visual del Fons Porta, situat al fons fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, es van mostrar més d’una trentena d’imatges representatives de la històrica fita aconseguida pel Lleida de Mario Durán, Mané, Rubio, Palau, Txema, etc. ara fa un quart de segle (temporada 1992-93).

L’acte d’inauguració de l’exposició, que romandrà oberta durant tot el mes de juny, va comptar amb la presència  del president dels Amics del Lleida, n’Andreu Ratés, els exjugadors d’aquella mítica U.E. Lleida Miguel Rubio, Txema Alonso i Sergio Maza, a més de la vídua d’Antoni Palau, Mercè Escolà, Juanjo Silva com a representant del Lleida Esportiu, el president de la FECOLL, en Ferran Pèrdrix, i el propi autor de les fotografies Josep Porta, a més d’una cinquantena d’aficionats al futbol lleidatà.

L’esdeveniment va servir també per recordar a totes les persones i personalitats de la història del club que ja no són presents entre nosaltres i per fer una conjura compartida: el Lleida no ha de trigar tant de temps en tornar al lloc on li correspon, a l’elit del futbol estatal.

” template=”default” order_by=”sortorder” order_direction=”ASC” returns=”included” maximum_entity_count=”500″]

Presentació 25 anys de l’ascens a Primera

Tenim el mes de juny a tocar i els aficionats del Lleida tenen una gran efèmeride a celebrar!

Enguany es compleixen 25 anys del segon i darrer ascens a Primera Divisió del club de la nostra ciutat. Els Txema, Palau, Rubio, Gracia, Ravnić, Sigüenza i companyia, comandats pel mític José Manuel Esnal “Mané”, sota la presidència de Mario Duran, van tornar a situar el futbol lleidatà a l’elit del futbol estatal. Per difícil que sembli, la repercusió d’aquell ascens fa un quart de segle encara es pot viure avui en dia.

És per aquest motiu, que els Amics del Lleida volem realitzar una activitat relacionada a aquesta efemèride. L’Associació prepara una exposició fotogràfica de l’any de l’ascens a Primera pel proper 8 de juny a les 20h al local de la FECOLL, amb pica-pica i molt lleidatanisme!

Volem viure amb tu els records d’una temporada inoblidable, a través de material fotògrafic (en alguns casos inèdit) de la UE Lleida 1992-93 i de les teves vivències durant aquella emocionant lliga.

No hi pots faltar, t’esperem!

Adéu al mite O Rei Palau

Antoni Palau, juntament amb el seu excompany d'equip Txema Alonso

Després d’un mes de maig fatídic, amb les defuncions de Llorente i Emili Vicente, aquest passat 27 de juny ha mort a l’edat de 53 anys l’exjugador de la U.E. Lleida Antoni Palau Vila.

Nascut el 4 de setembre de 1963 a Torrefarrera, Palau va viure la seva adolescència jugant a les categories inferiors del Barça: juvenil, amateur i filial.  Els seus primers passos al futbol professional van ser al Lleida, l’equip de la seva terra, la temporada 1981-82. De la mà de Gausí (president) i Antonio Álvarez (entrenador) es va promocionar al primer equip una gran quantitat de lleidatans del planter: Miguel Rubio, Antoni Palau, Lluis Elcacho, entre d’altres. Des d’aquell any, Antoni Palau va començar a construir una llarga carrera a l’equip de la Terraferma, la més llarga que un jugador del Lleida hagi pogut viure mai: 15 temporades al club.

Palau només va conèixer dos presidents al club: Antoni Gausí (qui el va fitxar) i Màrius Duran (amb qui va pujar a Primera Divisió). Conegut amb el sobrenom del Tractor de Torrefarrera, ràpidament es va fer amb la confiança de companys d’equip i entrenadors, gràcies al seu excel·lent rendiment en diferents posicions: lateral i migcampista dret. Precisament per aquesta banda es va desplegar el futbol d’Antoni Palau: gran destresa, velocitat i perill en l’àrea rival. Tot i jugar en posicions endarrerides, el torrefarrerí va aconseguir una bona quantitat de gols, entre els més coneguts el que va marcar des del mig del camp al minut 89 contra el Compostel·la al Camp d’Esports, la temporada 1991-92.

La temporada 1992-93 va ser un dels artífexs del segon i últim ascens del Lleida a Primera Divisió. Aquell 5 de juny de 1993, l’equip dirigit per José Manuel Esnal ‘Mané’ derrotava 3 a 0 al Badajoz i l’equip blau ascendia a la màxima categoria del futbol espanyol.

Palau, aleshores un veterà de l’equip (30 anys), arribava a Primera Divisió després d’haver batallat durant una dècada per tots els camps del territori espanyol. La il·lusió de defensar la samarreta blava, però, es va trencar a Anoeta la jornada 10. Un greu esquinç de genoll va apartar a Palau dels terrenys de joc i no va poder tornar a jugar més aquell any. L’equip descendiria a Segona A l’any següent, juntament amb el Rayo Vallecano i Osasuna.

Després d’unes campanyes excepcionals, i amb aquest regust de la temporada de Primera, Antoni Palau va penjar les botes la temporada 1995-96, juntament amb Miguel Rubio. A ambdós jugadors, la Unió Esportiva Lleida va retre’ls un homentatge al Camp d’Esports per la seva extensa estada a l’equip de la Terra Ferma.

Palau, molt estimat entre l’afició blava gràcies al seu caràcter afable i divertit, ens ha deixat massa aviat. Un dels darrers actes relacionats amb el Lleida al que va assistir va ser la Xerrada-col·loqui d’exjugadors de la Unió Esportiva Lleida, organitzada pels Amics del Lleida.

“Sou els millors, sou collonuts, visca el Lleida, Visca el Lleida!”

Etern Emili Vicente

El passat 25 de maig ens va deixar l’Emili Vicente, ex-jugador i ex-entrenador de la Unió Esportiva Lleida i Lleida Esportiu i un dels referents blaus de la darrera dècada del club.

Nascut el 2 de gener de 1965 a la Seu d’Urgell, Emili Vicente va iniciar la seva carrera futbolística, com amateur, a la UE Lleida el 1984. La primera temporada al primer equip va ser la 86/87, quan va jugar sota les ordres de Jordi Gonzalvo, aconseguint l’ascens de categoria a Segona A. Va jugar al Lleida fins la temporada 88/89, abans de marxar a jugar a altres equips del territori com el Balaguer, el Tàrrega i el Gavà.

Com a entrenador, va accedir a la banqueta blava la temporada 2008/09, quan l’equip lleidatà va quedar en 8a posició, a 5 punts del play-off d’ascens a Segona A. Durant les següents 4 campanyes, el tècnic català va proposar un futbol combinatiu que intentava agradar l’espectador blau, tot això tenint en compte les dificultats que patia el club a nivell econòmic.

Emili Vicente va ser el darrer entrenador de la històrica Unió Esportiva Lleida i el primer del seu club hereu, el Lleida Esportiu. Va exemplificar en persona el traspàs esportiu d’un club a l’altre sense estridències i amb professionalitat, tot i les inquietuds sorgides entre la massa social del club. Va rebre sempre el suport de l’afició i només li va faltar obtenir els fruits d’un play-off.

La seva descendència, els seus fills Joan i Toni, han seguit la tradició i defensen, com el seu pare, la samarreta del Lleida amb els equips del Lleida B i el Juvenil A.

L’Emili va ser un exemple com a persona i com a professional i esdevindrà una figura díficil d’oblidar entre els aficionats del club de la Terra Ferma. Etern Emili.

Foto: peradelleida.com