Nou sorteig dels Amics del Lleida

Coixí i 2 bufandes del Lleida Esportiu

 

 

Després del sorteig de la pilota oficial del Lleida Esportiu signada per la plantilla del primer equip, els Amics del Lleida reparteixen més marxandatge blau!

El nou premi ha consistit en un coixí de seient del Lleida Esportiu i dues bufandes oficials: la dels Calaveres i la del lema “Lleida no es rendeix”.

En aquesta ocasió, aquests productes oficials, gentilesa del Lleida Esportiu, han anat a parar a les mans del guanyador, escollit per sorteig: en Pere Joan Llevadot. Enhorabona Pere Joan!

Si vols participar en tots els concursos dels Amics del Lleida i aconseguir material del Lleida, no ho dubtis: Associa’t!

Adéu al mite O Rei Palau

Antoni Palau, juntament amb el seu excompany d'equip Txema Alonso

Després d’un mes de maig fatídic, amb les defuncions de Llorente i Emili Vicente, aquest passat 27 de juny ha mort a l’edat de 53 anys l’exjugador de la U.E. Lleida Antoni Palau Vila.

Nascut el 4 de setembre de 1963 a Torrefarrera, Palau va viure la seva adolescència jugant a les categories inferiors del Barça: juvenil, amateur i filial.  Els seus primers passos al futbol professional van ser al Lleida, l’equip de la seva terra, la temporada 1981-82. De la mà de Gausí (president) i Antonio Álvarez (entrenador) es va promocionar al primer equip una gran quantitat de lleidatans del planter: Miguel Rubio, Antoni Palau, Lluis Elcacho, entre d’altres. Des d’aquell any, Antoni Palau va començar a construir una llarga carrera a l’equip de la Terraferma, la més llarga que un jugador del Lleida hagi pogut viure mai: 15 temporades al club.

Palau només va conèixer dos presidents al club: Antoni Gausí (qui el va fitxar) i Màrius Duran (amb qui va pujar a Primera Divisió). Conegut amb el sobrenom del Tractor de Torrefarrera, ràpidament es va fer amb la confiança de companys d’equip i entrenadors, gràcies al seu excel·lent rendiment en diferents posicions: lateral i migcampista dret. Precisament per aquesta banda es va desplegar el futbol d’Antoni Palau: gran destresa, velocitat i perill en l’àrea rival. Tot i jugar en posicions endarrerides, el torrefarrerí va aconseguir una bona quantitat de gols, entre els més coneguts el que va marcar des del mig del camp al minut 89 contra el Compostel·la al Camp d’Esports, la temporada 1991-92.

La temporada 1992-93 va ser un dels artífexs del segon i últim ascens del Lleida a Primera Divisió. Aquell 5 de juny de 1993, l’equip dirigit per José Manuel Esnal ‘Mané’ derrotava 3 a 0 al Badajoz i l’equip blau ascendia a la màxima categoria del futbol espanyol.

Palau, aleshores un veterà de l’equip (30 anys), arribava a Primera Divisió després d’haver batallat durant una dècada per tots els camps del territori espanyol. La il·lusió de defensar la samarreta blava, però, es va trencar a Anoeta la jornada 10. Un greu esquinç de genoll va apartar a Palau dels terrenys de joc i no va poder tornar a jugar més aquell any. L’equip descendiria a Segona A l’any següent, juntament amb el Rayo Vallecano i Osasuna.

Després d’unes campanyes excepcionals, i amb aquest regust de la temporada de Primera, Antoni Palau va penjar les botes la temporada 1995-96, juntament amb Miguel Rubio. A ambdós jugadors, la Unió Esportiva Lleida va retre’ls un homentatge al Camp d’Esports per la seva extensa estada a l’equip de la Terra Ferma.

Palau, molt estimat entre l’afició blava gràcies al seu caràcter afable i divertit, ens ha deixat massa aviat. Un dels darrers actes relacionats amb el Lleida al que va assistir va ser la Xerrada-col·loqui d’exjugadors de la Unió Esportiva Lleida, organitzada pels Amics del Lleida.

“Sou els millors, sou collonuts, visca el Lleida, Visca el Lleida!”

Donació a l’AFANOC

A l’Associació d’Amics del Lleida li complau sempre poder participar en activitats de sensibilització i suport als més desfavorits. Tal i com es va anunciar al mes de març de l’any passat, en la presentació del llibre Blau al Firmament, una part dels beneficis del mateix s’han destinat a l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC).

Fundada l’any 1987, l’AFANOC va iniciar el seu projecte a partir de l’experiència vital de pares i mares amb fills diagnosticats amb càncer. Es va constituïr com a organització amb l’objectiu de cercar solucions i trobar respostes que milloressin la qualitat de vida dels infants i adolescents amb aquesta malaltia, i les seves famílies.

La gran feina solidària duta a terme per l’AFANOC des dels seus inicis exemplifica, sens dubte, els valors que volem pel nostre país.

Més informació de l’AFANOC, aquí.