20604, el número de la Grossa de Cap d’Any 2017

Any rere any, l’Associació d’Amics del Lleida continua fent costat la Grossa de Cap d’Any que, com sempre, es sortejarà el darrer dia de l’any al nostre país. Per aquest 2017 que anem deixant enrere l’Associació jugarà amb els Amics del Lleida el número 20604.

Tal i com es va fer l’any passat, els nostres associats tindran preferència de compra de les participacions. Cada associat té en reserva 1 butlleta que pot adquirir fins al dia 3 de desembre. La resta de butlletes es posaran a la venda pel públic en general.

Cada butlleta té un cost de 5€, repartits entre 4€ de loteria i 1€ de donatiu per l’Associació i les seves activitats.

Des d’aquest proper diumenge, coincidint amb l’espectacular matx entre el conjunt blau i el Mallorca, ja podeu adquirir el número. Ens trobarem a l’antic bar Gerva’s, davant de l’entrada 7 Antoni Palau del Camp d’Esports, fent la prèvia.

Molta sort de nou enguany!


La numerologia ha estat un dels trets fonamentals de la Grossa de Cap d’Any dels Amics del Lleida des de la nostra primera participació en aquest sorteig.

Al 2015 l’Associació va escollir el número 05693 en homenatge al dia del segon i darrer ascens del Lleida a Primera Divisió en tota la seva història (05 de juny (mes 6) de 1993). El número apostat l’any passat, el 25650, feia referència a la data, precisament, del primer ascens a Primera Divisió (25 de juny (mes 6) de 1950). 

Aquest 2017 continuem apostant pels números que han portat sort al Lleida i a tots els seus aficionats. Enguany juguem el número 20604, en homenatge al dia del darrer ascens a Segona Divisió A (20 de juny (mes 6) del 2004). La Unió Esportiva Lleida, comandada per l’exjugador i exentrenador, durant 3 períodes, Miguel Rubio va finalitzar la temporada 2003-04 com a campió del grup III de Segona B. Malgrat un inici de temporada acceptable (4 victòries, 2 empats i 3 derrotes), Rubio ocupava el lloc del tècnic Bonachera, que deixava l’equip 9è a la classificació. Des d’aquella jornada, el Lleida va perdre només 7 partits i va finalitzar la Lliga amb 68 punts, per davant de Lorca Deportiva (67p.), Gimàstic de Tarragona (67p.) i el Castelló (67p.).

Aquell Lleida, d’Eduardo, Txema, Bruno Saltor, Dani Marín, Lezaun i Nakor, entre altres, va disputar el play-off d’ascens en format lligueta contra la Cultural Leonesa, el Pájara Playas i el Celta B. Després de dues victòries i dos empats, el Lleida va viure la seva última gran alegria: la derrota per 3 a 0 contra el Celta B va desfermar tots els ànims i el verd del Camp d’Esports va ocupar-se per un allau d’aficionats blaus i per tota la ciutat. La darrera jornada a Vigo, del tot intrascendent, va certificar un ascens que 13 anys després encara somiem.

LO LLEIDA Nº7 – SETEMBRE 2017

Després de les vacances d’estiu i amb tota la temporada 2017/18 per endavant, arriba la revista Lo Lleida número 7 de l’Associació d’Amics del Lleida. En aquesta especial ocasió, la revista conté un major número de pàgines que en les dues anteriors edicions, amb nous continguts de seguiment al Lleida Esportiu, reculls de la història del club blau, tot enllaçat per mitjà d’entrevistes, articles d’opinió, efemèrides… amb l’objectiu d’informar i entretenir als aficionats i seguidors del Lleida. La portada per aquesta edició especial és:

Portada 7

 

Index4

El setè número de Lo Lleida incorpora:

  • Lo retrato “Sempre en el record”
  • L’article del Ramon Usall “Nostàlgia, fins i tot de la publicitat a la samarreta”
  • L’article del @47Moi: “Canvi de rumb”
  • El reportatge sobre la temporada passada del @FerranMontardit: “Cronologia 2016-2017”
  • L’entrevista de l’@OriolJove i el @Cesc_Simon al pitxitxi Jaime Mata
  • El reportatge del Lleida 2017-2018 del @Champara: “Lleida Esportiu, l’au fènix”
  • L’entrevista del l’@OriolJove i el @Cesc_Simon al gran capità Dani Marín
  • Lo retrovistor del @danicatradio: “Bademunt, eternament blau”
  • Lo raconet de l’Associació
  • L’article “Gràcies, llegendes”, en record a Nyaca, Emili Vicente i Antoni Palau.
  • La secció del @sastrecoix: “Estrellas de la Liga 93/94, de Panini”
  • L’article del @FerranMontardit: “Les quatre potes del Lleida”

Entre moltes altres coses!

Si ja ets Amics del Lleida, gaudeix d’aquest gran número! I si encara no ho ets, associa’t i gaudeix d’aquesta publicació trimestral!

Nou sorteig dels Amics del Lleida

Coixí i 2 bufandes del Lleida Esportiu

 

 

Després del sorteig de la pilota oficial del Lleida Esportiu signada per la plantilla del primer equip, els Amics del Lleida reparteixen més marxandatge blau!

El nou premi ha consistit en un coixí de seient del Lleida Esportiu i dues bufandes oficials: la dels Calaveres i la del lema “Lleida no es rendeix”.

En aquesta ocasió, aquests productes oficials, gentilesa del Lleida Esportiu, han anat a parar a les mans del guanyador, escollit per sorteig: en Pere Joan Llevadot. Enhorabona Pere Joan!

Si vols participar en tots els concursos dels Amics del Lleida i aconseguir material del Lleida, no ho dubtis: Associa’t!

Adéu al mite O Rei Palau

Antoni Palau, juntament amb el seu excompany d'equip Txema Alonso

Després d’un mes de maig fatídic, amb les defuncions de Llorente i Emili Vicente, aquest passat 27 de juny ha mort a l’edat de 53 anys l’exjugador de la U.E. Lleida Antoni Palau Vila.

Nascut el 4 de setembre de 1963 a Torrefarrera, Palau va viure la seva adolescència jugant a les categories inferiors del Barça: juvenil, amateur i filial.  Els seus primers passos al futbol professional van ser al Lleida, l’equip de la seva terra, la temporada 1981-82. De la mà de Gausí (president) i Antonio Álvarez (entrenador) es va promocionar al primer equip una gran quantitat de lleidatans del planter: Miguel Rubio, Antoni Palau, Lluis Elcacho, entre d’altres. Des d’aquell any, Antoni Palau va començar a construir una llarga carrera a l’equip de la Terraferma, la més llarga que un jugador del Lleida hagi pogut viure mai: 15 temporades al club.

Palau només va conèixer dos presidents al club: Antoni Gausí (qui el va fitxar) i Màrius Duran (amb qui va pujar a Primera Divisió). Conegut amb el sobrenom del Tractor de Torrefarrera, ràpidament es va fer amb la confiança de companys d’equip i entrenadors, gràcies al seu excel·lent rendiment en diferents posicions: lateral i migcampista dret. Precisament per aquesta banda es va desplegar el futbol d’Antoni Palau: gran destresa, velocitat i perill en l’àrea rival. Tot i jugar en posicions endarrerides, el torrefarrerí va aconseguir una bona quantitat de gols, entre els més coneguts el que va marcar des del mig del camp al minut 89 contra el Compostel·la al Camp d’Esports, la temporada 1991-92.

La temporada 1992-93 va ser un dels artífexs del segon i últim ascens del Lleida a Primera Divisió. Aquell 5 de juny de 1993, l’equip dirigit per José Manuel Esnal ‘Mané’ derrotava 3 a 0 al Badajoz i l’equip blau ascendia a la màxima categoria del futbol espanyol.

Palau, aleshores un veterà de l’equip (30 anys), arribava a Primera Divisió després d’haver batallat durant una dècada per tots els camps del territori espanyol. La il·lusió de defensar la samarreta blava, però, es va trencar a Anoeta la jornada 10. Un greu esquinç de genoll va apartar a Palau dels terrenys de joc i no va poder tornar a jugar més aquell any. L’equip descendiria a Segona A l’any següent, juntament amb el Rayo Vallecano i Osasuna.

Després d’unes campanyes excepcionals, i amb aquest regust de la temporada de Primera, Antoni Palau va penjar les botes la temporada 1995-96, juntament amb Miguel Rubio. A ambdós jugadors, la Unió Esportiva Lleida va retre’ls un homentatge al Camp d’Esports per la seva extensa estada a l’equip de la Terra Ferma.

Palau, molt estimat entre l’afició blava gràcies al seu caràcter afable i divertit, ens ha deixat massa aviat. Un dels darrers actes relacionats amb el Lleida al que va assistir va ser la Xerrada-col·loqui d’exjugadors de la Unió Esportiva Lleida, organitzada pels Amics del Lleida.

“Sou els millors, sou collonuts, visca el Lleida, Visca el Lleida!”