Adéu al mite O Rei Palau

Antoni Palau, juntament amb el seu excompany d'equip Txema Alonso

Després d’un mes de maig fatídic, amb les defuncions de Llorente i Emili Vicente, aquest passat 27 de juny ha mort a l’edat de 53 anys l’exjugador de la U.E. Lleida Antoni Palau Vila.

Nascut el 4 de setembre de 1963 a Torrefarrera, Palau va viure la seva adolescència jugant a les categories inferiors del Barça: juvenil, amateur i filial.  Els seus primers passos al futbol professional van ser al Lleida, l’equip de la seva terra, la temporada 1981-82. De la mà de Gausí (president) i Antonio Álvarez (entrenador) es va promocionar al primer equip una gran quantitat de lleidatans del planter: Miguel Rubio, Antoni Palau, Lluis Elcacho, entre d’altres. Des d’aquell any, Antoni Palau va començar a construir una llarga carrera a l’equip de la Terraferma, la més llarga que un jugador del Lleida hagi pogut viure mai: 15 temporades al club.

Palau només va conèixer dos presidents al club: Antoni Gausí (qui el va fitxar) i Màrius Duran (amb qui va pujar a Primera Divisió). Conegut amb el sobrenom del Tractor de Torrefarrera, ràpidament es va fer amb la confiança de companys d’equip i entrenadors, gràcies al seu excel·lent rendiment en diferents posicions: lateral i migcampista dret. Precisament per aquesta banda es va desplegar el futbol d’Antoni Palau: gran destresa, velocitat i perill en l’àrea rival. Tot i jugar en posicions endarrerides, el torrefarrerí va aconseguir una bona quantitat de gols, entre els més coneguts el que va marcar des del mig del camp al minut 89 contra el Compostel·la al Camp d’Esports, la temporada 1991-92.

La temporada 1992-93 va ser un dels artífexs del segon i últim ascens del Lleida a Primera Divisió. Aquell 5 de juny de 1993, l’equip dirigit per José Manuel Esnal ‘Mané’ derrotava 3 a 0 al Badajoz i l’equip blau ascendia a la màxima categoria del futbol espanyol.

Palau, aleshores un veterà de l’equip (30 anys), arribava a Primera Divisió després d’haver batallat durant una dècada per tots els camps del territori espanyol. La il·lusió de defensar la samarreta blava, però, es va trencar a Anoeta la jornada 10. Un greu esquinç de genoll va apartar a Palau dels terrenys de joc i no va poder tornar a jugar més aquell any. L’equip descendiria a Segona A l’any següent, juntament amb el Rayo Vallecano i Osasuna.

Després d’unes campanyes excepcionals, i amb aquest regust de la temporada de Primera, Antoni Palau va penjar les botes la temporada 1995-96, juntament amb Miguel Rubio. A ambdós jugadors, la Unió Esportiva Lleida va retre’ls un homentatge al Camp d’Esports per la seva extensa estada a l’equip de la Terra Ferma.

Palau, molt estimat entre l’afició blava gràcies al seu caràcter afable i divertit, ens ha deixat massa aviat. Un dels darrers actes relacionats amb el Lleida al que va assistir va ser la Xerrada-col·loqui d’exjugadors de la Unió Esportiva Lleida, organitzada pels Amics del Lleida.

“Sou els millors, sou collonuts, visca el Lleida, Visca el Lleida!”

Etern Emili Vicente

El passat 25 de maig ens va deixar l’Emili Vicente, ex-jugador i ex-entrenador de la Unió Esportiva Lleida i Lleida Esportiu i un dels referents blaus de la darrera dècada del club.

Nascut el 2 de gener de 1965 a la Seu d’Urgell, Emili Vicente va iniciar la seva carrera futbolística, com amateur, a la UE Lleida el 1984. La primera temporada al primer equip va ser la 86/87, quan va jugar sota les ordres de Jordi Gonzalvo, aconseguint l’ascens de categoria a Segona A. Va jugar al Lleida fins la temporada 88/89, abans de marxar a jugar a altres equips del territori com el Balaguer, el Tàrrega i el Gavà.

Com a entrenador, va accedir a la banqueta blava la temporada 2008/09, quan l’equip lleidatà va quedar en 8a posició, a 5 punts del play-off d’ascens a Segona A. Durant les següents 4 campanyes, el tècnic català va proposar un futbol combinatiu que intentava agradar l’espectador blau, tot això tenint en compte les dificultats que patia el club a nivell econòmic.

Emili Vicente va ser el darrer entrenador de la històrica Unió Esportiva Lleida i el primer del seu club hereu, el Lleida Esportiu. Va exemplificar en persona el traspàs esportiu d’un club a l’altre sense estridències i amb professionalitat, tot i les inquietuds sorgides entre la massa social del club. Va rebre sempre el suport de l’afició i només li va faltar obtenir els fruits d’un play-off.

La seva descendència, els seus fills Joan i Toni, han seguit la tradició i defensen, com el seu pare, la samarreta del Lleida amb els equips del Lleida B i el Juvenil A.

L’Emili va ser un exemple com a persona i com a professional i esdevindrà una figura díficil d’oblidar entre els aficionats del club de la Terra Ferma. Etern Emili.

Foto: peradelleida.com

Constituïda la taula de treball

Aquest dimecres 22 de març s’ha constituït la taula de treball amb l’objectiu d’elaborar un document de Règim Intern pel Lleida Esportiu, així com de la creació de la Grada d’Animació del club blau.

La reunió, organitzada aquesta tarda, ha comptat amb la presència de l’Associació Amics del Lleida, representada pel seu president Andreu Ratés, així com del club, les penyes Rudes i És un Sentiment, responsables de la mediació i societat civil representativa de la massa social del Lleida.

Durant la reunió s’han posat les bases per encarar la constitució del Règim Intern del club, que s’iniciarà el proper 20 d’abril en una segona reunió. Així també, els Amics del Lleida han expressat la voluntat de no participar en el segon objectiu de la taula de treball, la Grada d’Animació, que considera hauria de ser abordat i decidit pel club i els socis que formen part dels grups d’animació del Lleida Esportiu, Rudes i ÉUS.

Victòria i homenatge a Pau Bosch

Ahir dissabte el Lleida Esportiu va superar el CD Alcoyano per 2-1 en el marc de la jornada 29 de la Lliga de Segona B (grup III).

Davant de, segurament, la millor entrada de la temporada al Camp d’Esports s’enfrontava el Lleida (8è) contra l’Alcoyano (2n), els dos millors equips del grup en aquesta segona volta. El Lleida acumulava 6 partits consecutius guanyant a casa (des del 0-2 contra el Barça B). L’Alcoyano, del míster Seligrat i també dels exjugadors blaus Pau Bosch, Mario Fuentes i Carlos Barreda, no perdia fora de casa des del passat 15 de gener. Un autèntic partidàs que es preveia molt disputat. I així va ser.

El Lleida va començar amb bon to, disputant el partit de tu a tu contra l’equip valencià. En una ràpida jugada per banda dreta, l’extrem Javi López va centrar una pilota que va passar entre la defensa i el porter rivals. Casares, molt atent al segon pal, va rematar la pilota al pal, i a gol. El partit es posava de cara amb l’1 a 0. L’ambient al camp, millorat respecte a partits anteriors, feia animar encara més els jugadors i la grada.

Després del primer gol lleidatà, l’Alcoyano va avançar línies i va començar a pressionar més la defensa blava. Al minut 22 i després d’un mal refús a l’àrea, López Silva empatava el partit amb una vaselina a Álvaro Campos. Fins als darrers minuts de la primera part, l’Alcoyano va poder avançar-se en el marcador gràcies a un bon joc combinatiu en atac. El partit arribava al descans i l’empat a 1 regnava en el marcador.

A la represa, el Lleida va tornar a colpejar primer. En el minut 47, Javi López centrava una pilota des del córner que entrava per tota l’esquadra, al segon pal. Els aficionats es posaven les mans al cap després d’haver presenciat un gol olímpic, difícilment executable en el futbol d’avui en dia.

Durant tota la segona part, el Lleida va desplegar-se en defensa per amortitzar els cops en atac de l’equip de Seligrat. Després de l’expulsió rigurosa de Javi Casares al minut 75, l’equip blau va saber sofrir i va certificar la setena victòria consecutiva a casa. 

La dinàmica de l’equip en Lliga s’ha capgirat absolutament i els objectius de la Copa del Rei i el play-off d’ascens a Segona A estan molt més a prop que fa unes setmanes. 


El partit va servir també per retre un homenatge sentit al que va ser darrer lligam entre la Unió Esportiva Lleida i el Lleida Esport, l’excapità etern Pau Bosch Hueso. En el seu retorn al Camp d’Esports, aquest cop com a visitant, el jugador de Fondarella va rebre un calurós aplaudiment per part de tot el Camp d’Esports després de substituir el lesionat Mario Fuentes, al minut 29. En finalitzar el partit, les penyes Rudes Lleida i És Un Sentiment i l’Associació d’Amics del Lleida van fer-li entrega d’una placa en record a la seva etapa com a futbolista blau. Un merescut homenatge que va anar acompanyat d’una merescuda ovació per part de l’afició blava als afores del Camp d’Esports.

Molta sort, capità!